Cesc Freixas, el camí cap a nosaltres, un cançó preciosa.......
Va arribar l'estiu / amb el cafè d'aquell matí, / escoltant Serrano i Jara / davant del quadre / que vas pintar a Jenín. // València es desbordava / de tendresa aquella nit, / començava a sortir el sol / amb el tramvia / de camí cap a Aberdeen. // Després de parar a Niça / on vaig fer nit per descansar, / en algun quiosc de Sàsser / vaig comprar / el bitllet cap a Güímar. // Amb Ajaccio a la mirada / vaig fer escala a Bilbao, / despertava a un altre cel / dins la vesprada, / i Santiago es veia immens. // En el camí cap a nosaltres / no hi ha més món que el que volem,/ no hi ha més lloc del que tracem. // En el camí cap a nosaltres / el somriure serà l'arma, / el nord, el lloc i l'abraçada. // L'última batalla / la vam perdre / en el primer comiat. // Gairebé al mateix temps / que amb tu lliscava el pinzell, / coneixia Galeano / i Jean-Paul Sartre / fent del maig un lloc etern. // Va ser prop d'El Aaiun, / allà, on vaig perdre el compte, ja, / de les voltes, dels