Acollida antic

  Història de vida de Justina Markunas. Vaig abandonar  Polònia, el meu país quan tenia  15 anys i vaig arribar a Rubí a Barcelona. Quan la meva mare em va anunciar que havíem de mudar-nos a Espanya, em vaig espantar immediatament ja que no m'imaginava deixar del tot el meu país i canviar totalment de vida. Quan estava en el camí cap a Barcelona, tenia por sobretot d’ adaptar-me a viure en un altre país ja que no tenia cap coneixement sobre la vida a Catalunya. A més em preocupava molt la meva educació perquè no sabia parlar ni castellà ni català.  Com havia d’anar encara a l`institut, em van  assignar l’institut de secundària INS La Serreta a Rubí. Vaig començar l’octubre de 2007 a quart d´ESO. El meu primer dia va ser al·lucinant i ...

Història de vida de Caique i Nàdia Soares. 4 t ESO i 3r ESO. Jo sóc  del Brasil, de São Paulo capital. Jo vaig arribar  a Catalunya per aprendre l’idioma i estudiar la ESO. M’agrada una mica Barcelona. El meu viatge va ser normal. Jo vaig dormir  tot el viatge. No em va agradar  acomiadar-me dels meus amics del Brasil, però després que acabi 4t d’ESO jo tornaré al Brasil. Tinc una núvia que es diu Fernanda Fonseca, té 15 anys i  jo l'estimo molt , vull tornar com abans millor  per estar amb ella  i estudiar ciències   aeronàutiques  al meu país d’origen . Tinc una germana mes petita que es diu Nadia Soares i un petit germà que es diu Pol Fernández que ara té 5 mesos. El meu pare es diu Oscar Fernández té 38 anys. Ell no és el meu pare de sang, però és més que un pare per a mi . Ell es preocupa molt per mi i  que no em falti de res. ...

Història de vida de Diana Riveros. 3r ESO ( Luque, Paraguai) Tot va començar quan la meva mare  em va dir si volia anar a Espanya. Em va dir que Catalunya és molt gran i que hi ha moltes coses boniques. M’ho vaig pensar bé i vaig acceptar de venir a Rubí. La meva mare ha estat molt feliç, anava a dir que no , perquè feia quatre anys  que no veia la meva mare que treballa a Rubí fent de cangur. Però va haver molta paperassa a l’hora de obtenir el meu visat perquè al meu país el tema dels papers  és molt lent. Els funcionaris no tenen gaire pressa a donar els papers, encara que els tenen sempre et fan tornar una vegada i una altra. Quan finalment va sortir el meu passaport vaig poder agafar el vol cap a Barcelona Vaig deixar el meu país, el dia 22 de febrer de 2011. Jo estava feliç, però al mateix temps trista perquè anava a deixar els meus amics i el meu germà  petit  al Paraguai. Tot el viatge va anar molt  bé  i no va passar res perq...

Història de vida de Nana Diakité. 4t ESO D.Bamako, Mali. Primer començaré per  l’aeroport es diu l’aeroport de Senou del meu país ,allí en acomiadar-me dels meus amics ,va ser un moment molt trist per mi .Desprès de tot això vaig tornar a l’avió des del meu país fins aquí jo vaig pensar molt . Al arribar em vaig sentir molt estranya però també vaig tenir l’emoció de veure un país bo . Quan vaig sortir de la sala d’espera i vaig veure la meva mare això va ser una altra emoció que mai vaig  oblidar. La vida d’aquí era molt estranya per mi i també vaig plorar. Algunes nits plorava perquè trobava a faltar el meu país i també els meus amics, però mai en vaig dir res a la meva mare per que no volia decebre- la. Em vaig  penedir  per venir. El que em fa mal és que la gent es reia  de mi, del meu color de pell, i no tenia amics ,em sentia sola rebutjada. Jo estava molta trista en aquest moment, no tenia ningú amb qui poder parla...