Acollida antic

  Història de vida de Justina Markunas. Vaig abandonar  Polònia, el meu país quan tenia  15 anys i vaig arribar a Rubí a Barcelona. Quan la meva mare em va anunciar que havíem de mudar-nos a Espanya, em vaig espantar immediatament ja que no m'imaginava deixar del tot el meu país i canviar totalment de vida. Quan estava en el camí cap a Barcelona, tenia por sobretot d’ adaptar-me a viure en un altre país ja que no tenia cap coneixement sobre la vida a Catalunya. A més em preocupava molt la meva educació perquè no sabia parlar ni castellà ni català.  Com havia d’anar encara a l`institut, em van  assignar l’institut de secundària INS La Serreta a Rubí. Vaig començar l’octubre de 2007 a quart d´ESO. El meu primer dia va ser al·lucinant i cada dia coneixia noves persones.  Com que no sabia parlar bé català vaig poder anar a aula d`acollida amb el professor Josep Gregori. Amb la seva ajuda, vaig començar a comprendre millor la meravellosa llengua catalana i també vaig poder c

Història de vida de Caique i Nàdia Soares. 4 t ESO i 3r ESO. Jo sóc  del Brasil, de São Paulo capital. Jo vaig arribar  a Catalunya per aprendre l’idioma i estudiar la ESO. M’agrada una mica Barcelona. El meu viatge va ser normal. Jo vaig dormir  tot el viatge. No em va agradar  acomiadar-me dels meus amics del Brasil, però després que acabi 4t d’ESO jo tornaré al Brasil. Tinc una núvia que es diu Fernanda Fonseca, té 15 anys i  jo l'estimo molt , vull tornar com abans millor  per estar amb ella  i estudiar ciències   aeronàutiques  al meu país d’origen . Tinc una germana mes petita que es diu Nadia Soares i un petit germà que es diu Pol Fernández que ara té 5 mesos. El meu pare es diu Oscar Fernández té 38 anys. Ell no és el meu pare de sang, però és més que un pare per a mi . Ell es preocupa molt per mi i  que no em falti de res. La meva mare es diu Andrea Silva té 35 anys , és una bona mare , Jo estimo molt els meus pares. Els meus avis i oncles són bones

Història de vida de Diana Riveros. 3r ESO ( Luque, Paraguai) Tot va començar quan la meva mare  em va dir si volia anar a Espanya. Em va dir que Catalunya és molt gran i que hi ha moltes coses boniques. M’ho vaig pensar bé i vaig acceptar de venir a Rubí. La meva mare ha estat molt feliç, anava a dir que no , perquè feia quatre anys  que no veia la meva mare que treballa a Rubí fent de cangur. Però va haver molta paperassa a l’hora de obtenir el meu visat perquè al meu país el tema dels papers  és molt lent. Els funcionaris no tenen gaire pressa a donar els papers, encara que els tenen sempre et fan tornar una vegada i una altra. Quan finalment va sortir el meu passaport vaig poder agafar el vol cap a Barcelona Vaig deixar el meu país, el dia 22 de febrer de 2011. Jo estava feliç, però al mateix temps trista perquè anava a deixar els meus amics i el meu germà  petit  al Paraguai. Tot el viatge va anar molt  bé  i no va passar res perquè vaig estar tota l’estona dormin

Història de vida de Nana Diakité. 4t ESO D.Bamako, Mali. Primer començaré per  l’aeroport es diu l’aeroport de Senou del meu país ,allí en acomiadar-me dels meus amics ,va ser un moment molt trist per mi .Desprès de tot això vaig tornar a l’avió des del meu país fins aquí jo vaig pensar molt . Al arribar em vaig sentir molt estranya però també vaig tenir l’emoció de veure un país bo . Quan vaig sortir de la sala d’espera i vaig veure la meva mare això va ser una altra emoció que mai vaig  oblidar. La vida d’aquí era molt estranya per mi i també vaig plorar. Algunes nits plorava perquè trobava a faltar el meu país i també els meus amics, però mai en vaig dir res a la meva mare per que no volia decebre- la. Em vaig  penedir  per venir. El que em fa mal és que la gent es reia  de mi, del meu color de pell, i no tenia amics ,em sentia sola rebutjada. Jo estava molta trista en aquest moment, no tenia ningú amb qui poder parlar dels meus problemes. La meva vida no tenia sent