La vella i el llop. Dins LLEVAT. Nous lectors Textos per a alumnes d'incorporació tardana. Textos: Mercè Maure. Il·lustracions: Tomàs Padrós
LA VELLA I EL LLOP المرأة العجوز والذئب 老妇人与狼 Старуха и волк " Això era i no era, una vella. La vella vivia en una caseta enmig del bosc. Cada matí, es llevava, es rentava, es vestia, es pentinava i es feia un plat de sopes per dinar. Quan les sopes eren cuites, quan ja estaven fetes, la vella les abocava en un plat i les deixava refredar al costat de la finestra. Després n’anava al bosc a buscar llenya. Al migdia,amb un feix de llenya sota el braç, tornava a casa i menjava les sopes, que eren ja fredes. Però vet aquí que un dia, al tornar a casa, va veure que el plat era buit; algú s’havia menjat les seves sopes. - Refum! Va pensar la vella. Qui s’ha menjat les meves sopes? Ja l’espavilaré! L’endemà al matí la vella es va llevar, es va rentar , es va vestir, va fer la seva olla de sopes, les va abocar al plat, va deixar el plat al costat de la finestra i se’n va anar. Però no se’n va anar al bosc, no. Es va quedar amagada darrer d’un arbre. Va veure que un llop entrava