POEMA DE JOAN MARAGALL: "LA VACA CEGA"
Benvolgudes i benvolguts,
Aprofitant, doncs, la commemoració de l'any Joan Maragall (1860 – 1911) , ací en teniu un poema molt famós, "La vaca cega".
Escolteu-lo i contesteu les preguntes sobre la lectura:
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en les comes,
fan dringar l'esquellot mentre l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.
Aprofitant, doncs, la commemoració de l'any Joan Maragall (1860 – 1911) , ací en teniu un poema molt famós, "La vaca cega".
Escolteu-lo i contesteu les preguntes sobre la lectura:
La vaca cega
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en les comes,
fan dringar l'esquellot mentre l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.
PREGUNTES:
- Com camina la vaca?
- Per què ella és cega?
- Com va a beure aigua?
- Què fan les seves companyes mentre la vaca cega intenta beure-hi?
- Defineix o busca al diccionari: cingles, comes.
- Què és un esquellot? Per què serveix?
- Aquest poema és trist o alegre?
- Què significa per tu aquest poema de Joan Maragall?
- En aquesta taula, pots escriure i traduir els mots o paraules del poema que no entenguis:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada