La vella i el llop. Dins LLEVAT. Nous lectors Textos per a alumnes d'incorporació tardana. Textos: Mercè Maure. Il·lustracions: Tomàs Padrós
Això era i no era, una vella. La vella vivia en una caseta enmig del bosc. Cada matí, es llevava, es rentava, es vestia, es pentinava i es feia un plat de sopes per dinar.
Quan les sopes eren cuites, quan ja estaven fetes, la vella les abocava en un plat i les deixava refredar al costat de la finestra. Després n’anava al bosc a buscar llenya.
Al migdia,amb un feix de llenya sota el braç, tornava a casa i menjava les sopes, que eren ja fredes. Però vet aquí que un dia, al tornar a casa, va veure que el plat era buit; algú s’havia menjat les seves sopes.
- Refum! Va pensar la vella. Qui s’ha menjat les meves sopes? Ja l’espavilaré!
L’endemà al matí la vella es va llevar, es va rentar , es va vestir, va fer la seva olla de sopes, les va abocar al plat, va deixar el plat al costat de la finestra i se’n va anar. Però no se’n va anar al bosc, no. Es va quedar amagada darrer d’un arbre.
Va veure que un llop entrava a casa seva per la finestra i es menjava les seves sopes. L’endemà al matí, la vella es va llevar, es va rentar, es va vestir, es va fer el plat de sopes, el va deixar al costat de la finestra i va posar una olla d’aigua al foc. Després va sortir i es va esperar amagada darrer d’un arbre.
El llop va arribar, va entrar per la finestra i es va menjar el plat de sopes. Un plat molt gros. La vella va entrar a casa i el llop es va amagar sota el llit. La vella va mirar per tota la casa i va veure els ullets del llop brillant sota el llit. Va agafar l’olla d’aigua que era al foc, bullint, i la va tirar sobre el llop, sota el llit.
Al llop li va fer un mal horrorós , li va caure el pèl i se li va escaldar la pell amb l’aigua bullent. Va quedar tan pelat com el palmell de les teves mans. El llop, escaldat i tot pelat, va sortir corrent de casa de la vella.
Van passar els dies , la vella estava al bosc, agafant llenya i es va trobar el llop escaldat.
- Ara és la meva!- va pensar el llop. I es va posar a udolar per cridar els seus companys, els altres llops. Els llops van arribar i el seu amic, el llop escaldat, els va dir:
- Aquesta és la vella que em va escaldar i em va deixar tot pelat. L’hem de matar!
- D’acord!- van dir els altres llops.
Els llops van rodejar la vella ensenyant-li les dents. La vella, com que estava rodejada pels llops, no podia córrer i es va enfilar dalt d’un pi.
Els llops saltaven per agafar-la, però no hi arribaven; la branca on la vella estava enfilada era molt alta, massa alta per ells.
- Fem un castell- va dir un llop- Ens podem l’un sobre els altres i hi arribarem.
- Molt bé! Van dir els altres.
- Qui es posarà a baix de tot?
- Ha de ser el més fort!
El llop escaldat va ser el primer. Damunt se li van enfilar un altre llop, a sobre d’aquest un altre i un altre. Fins que només faltava un llop per arribar a la vella.
La vella veia els llops com pujaven i de tanta por que tenia es va fer pipí.
El pipí va mullar el llop escaldat, com que el pipí és calent, el llop es va pensar que la vella li tornava a tirar aigua bullent.
El llop pelat i escaldat va sortir corrent i tots els llops que tenia damunt van caure a terra.
Els llops es van molt de mal. Molt enfadats, van anar a buscar el llop pelat i li van clavar una bona pallissa...
- On vivia la vella?
- Per què anava ella a buscar o cercar llenya al bosc?
- Quin menjar o àpat preparava al matí després de llevar-se?
- Qui es va menjar les seves sopes?
- Com va descobrir qui se les menjava?
- Què li va passar al llop?
- Com es va venjar el llop?
- Com es va salvar la vella de morir dels llops?
- Cerca o busca al diccionari les paraules en vermell.
Escolta aquest conte i contesta les preguntes següents: Слушать 听 استمع
Podeu- si voleu- enviar les vostres respostes al correu següent:
joseppotriessafor@gmail.com
Moltes gràcies!
شكرا جزيلا 非常感谢 Большое спасибо Dziękuję bardzo Thank you very much!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada