Història de vida de Justina Markunas.Polònia
Història
de vida de Justina Markunas.
Vaig abandonar Polònia, el meu país quan tenia 15 anys i vaig arribar a Rubí a Barcelona. Quan la meva mare em va anunciar que
havíem de mudar-nos a Espanya, em vaig espantar
immediatament ja que no m'imaginava deixar del
tot el meu país i canviar totalment de vida. Quan
estava en el camí cap a Barcelona, tenia por sobretot
d’ adaptar-me a viure en un
altre país ja que no tenia cap coneixement sobre
la vida a Catalunya. A més em preocupava molt la
meva educació perquè no sabia parlar ni castellà
ni català.
Com havia d’anar encara a l`institut, em
van assignar l’institut de secundària
INS La Serreta a Rubí. Vaig començar l’octubre de 2007 a quart d´ESO. El meu
primer dia va ser al·lucinant i cada dia coneixia noves persones. Com que no sabia parlar bé català vaig poder
anar a aula d`acollida amb el professor Josep Gregori. Amb la seva ajuda, vaig
començar a comprendre millor la meravellosa llengua catalana i també vaig poder
centrar-me més en els meus estudis ja que la majoria de les assignatures es donaven
en aquesta llengua. A partir d’aquest moment m’anava molt bé tant amb
els estudis com amb els meus amics. Vaig acabar el quart d´ESO amb bastant
bones notes i vaig decidir estudiar Batxillerat. Vaig escollir la modalitat de ciències ja que sempre m’atreien tant les matemàtiques
con la física i química. M’ha costat molt treure-me’l però amb ajuda dels
professors, sobretot del professor Josep vaig poder tirar endavant i intentar
aconseguir millors resultats. Durant tres anys que vaig passar a l’institut he
conegut moltíssimes persones que, a cada moment, eren capaços d’ajudar-me en
qualsevol cosa.
Però la vida dóna moltes voltes i l’estiu de l’any 2010 em vaig mudar amb la meva família a Badajoz , Extremadura, on llavors vivia la meva germana. L’octubre del 2010 vaig començar la meva vida com a estudiant de la Universitat d’Extremadura a la Facultat d’enginyeria on fins ara estic estudiant Grau en Enginyeria de les Industries Agràries i alimentàries.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada