HISTÒRIA DE VIDA : NANA DIAKITE MALI

Història de vida de Nana Diakité. 4t ESO D.Bamako, Mali.

Primer començaré per  l’aeroport es diu l’aeroport de Senou del meu país ,allí en acomiadar-me dels meus amics ,va ser un moment molt trist per mi .Desprès de tot això vaig tornar a l’avió des del meu país fins aquí jo vaig pensar molt . Al arribar em vaig sentir molt estranya però també vaig tenir l’emoció de veure un país bo . Quan vaig sortir de la sala d’espera i vaig veure la meva mare això va ser una altra emoció que mai vaig  oblidar. La vida d’aquí era molt estranya per mi i també vaig plorar. Algunes nits plorava perquè trobava a faltar el meu país i també els meus amics, però mai en vaig dir res a la meva mare per que no volia decebre- la. Em vaig  penedir  per venir. El que em fa mal és que la gent es reia  de mi, del meu color de pell, i no tenia amics ,em sentia sola rebutjada. Jo estava molta trista en aquest moment, no tenia ningú amb qui poder parlar dels meus problemes. La meva vida no tenia sentit. Quan els meus  antics amics  em trucaven això em feia plorar. Mai em vaig imaginar que em sentiria tan trista aquí, ni tampoc que em quedaria sola sense amics.

El que m’agrada  d’aquí   és que les dones i els nens tenen el dret de fer i dir el que vulguin,  i també que les dones puguin denunciar els seus marit quan la maltracten. Al meu país passa el contrari, només els homes tenen el dret de fer tot el que volen i les dones no poden denunciar als seus marit quan les maltracten.

En el futur m’agradaria ser una estilista perquè m’agrada molt la moda ,sobretot, els vestits del meu país.