Valencians i marroquins: un retrobament antic i rural. L’arribada d’alumnes procedents d’altres països és un fet enriquidor si les escoles compten amb una sèrie de recursos; si no, tot esdevé un desgavell que s’esmena de pressa i amb poc èxit. No m’estendré pas en la mancança de recursos ni en els dissortats atemptats terroristes comesos per una colla de bojos analfabets i venjatius . Primer de tot, hem de bandejar els tòpics absurds i anar molt en compte- això sí- amb les afirmacions poc matisades que ens poden dur a crear una idea equivocada de d’ideari personal dels nostres veïns africans del nord. Penso- humilment i sincera- que els valencians arribats a Catalunya com a treballadors i treballadores al món de l’educació, podem o coneixem millor que alguns catalans de ciutat la situació i vivència del poble àrab. L’ambient del carrer, el tarannà quotidià ens porta a enllaçar-nos amb el món rural. Nosaltres els valencians de Catalunya hem recuperat a la ciutat, a la gran metròpol...