Em dic Sara i estudio a l'IES la Serreta de Rubí

Escrita per -

 La meva història de vida!
Em dic  Sara. Sóc de Casablanca, al Marroc, al continent africà.
El dia que vaig venir  a Rubí, Catalunya, estava molt trista perquè vaig deixar la meva estimada  família i les meves millors amigues. Era el maig de 1999. Jo no sabia parlar ni català ni castellà, ni coneixia ningú de Catalunya. Però també jo estava contenta perquè volia veure Catalunya. Vaig dir al meu pare si algun dia tornaríem a la nostra ciutat. El meu pare em va dir que tornaríem per vacances. Em vaig posar a plorar de seguida. El mateix dia que vam arribar a Rubí el meu avi va morir. Vaig plorar molt; vaig estar malalta dos dies sencers. Cada dia trucava per telèfon a la meva família per saber com estaven. Durant tota una setmana vaig estar molt trista . També estava molt avorrida perquè encara no havia anat a l’institut.
Al cap de poc temps, jo vaig començar a anar a l’IES la Serreta. Feia quart d’ESO i tenia molta vergonya. Els alumnes de la classe em parlaven però jo no els podia contestar. Només sabia dir “ Hola!”. Un dia em van preguntar si  jo era marroquina. Els vaig dir que sí.
Aquest estiu passat vam anar de vacances a Casablanca i vaig poder tornar a veure les meves amigues  i la família .
Ara ja tinc amigues a l’IES la Serreta i els professors m’ajuden quan tinc problemes de comprensió amb les classes. Quan  tingui 16 anys, vull estudiar un cicle formatiu de perruqueria.


Preguntes sobre el text: الأسئلة的问题вопросы
1.    Com es diu la protagonista del text?
2.    On va néixer? On vas néixer tu¿
3.    En quin any va arribar a Rubí? Per què?
4.    Quin problema ella tenia amb la llengua?
5.    Què li va passar al seu avi?
6.     Quin curs estudiava a l’IES la Serreta¿

7.    Quan van anar de vacances?
8.    Què vol estudiar la Sara en el futur?
9.          Què vols estudiar  en el futur?










Escolta el text i les preguntes:



Em dic Sara!
View more documents from jgregori.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La neu, تساقط الثلج 雪 ձյուն neve,nieve, snow,elurra, снег, sniegas

Escrita per -
Imatge
Dijous, 2 de febrer de 2012.  NEU, تساقط الثلج 雪 ձյուն ,neve,nieve, snow,elurra, снег, sniegas La neu pinta de blanc l'institut. L'alumnat d'acollida veu per primer cop la neu al seu país d'acollida.Sembla que tornem al Nadal oi?  Gaudiu del paisatge i abrigueu-vos hi bé!    Aquestes  tres alumnes van poder gaudir, per primera vegada a la seva vida, de la neu des de l'aula d'acollida estant Moments després que es van suspendre les classes a causa de la neu. Les primeres volves vistes des de la finestra de l'aula d'acollida.    
res

HISTÒRIA DE VIDA : NANA DIAKITE MALI

Escrita per -
Història de vida de Nana Diakité. 4t ESO D.Bamako, Mali. Primer començaré per  l’aeroport es diu l’aeroport de Senou del meu país ,allí en acomiadar-me dels meus amics ,va ser un moment molt trist per mi .Desprès de tot això vaig tornar a l’avió des del meu país fins aquí jo vaig pensar molt . Al arribar em vaig sentir molt estranya però també vaig tenir l’emoció de veure un país bo . Quan vaig sortir de la sala d’espera i vaig veure la meva mare això va ser una altra emoció que mai vaig  oblidar. La vida d’aquí era molt estranya per mi i també vaig plorar. Algunes nits plorava perquè trobava a faltar el meu país i també els meus amics, però mai en vaig dir res a la meva mare per que no volia decebre- la. Em vaig  penedir  per venir. El que em fa mal és que la gent es reia  de mi, del meu color de pell, i no tenia amics ,em sentia sola rebutjada. Jo estava molta trista en aquest moment, no tenia ningú amb qui poder parlar dels meus problemes. La meva vida no tenia sent
res

Història de vida de Justina Markunas.Polònia

Escrita per -
  Història de vida de Justina Markunas. Vaig abandonar  Polònia, el meu país quan tenia  15 anys i vaig arribar a Rubí a Barcelona. Quan la meva mare em va anunciar que havíem de mudar-nos a Espanya, em vaig espantar immediatament ja que no m'imaginava deixar del tot el meu país i canviar totalment de vida. Quan estava en el camí cap a Barcelona, tenia por sobretot d’ adaptar-me a viure en un altre país ja que no tenia cap coneixement sobre la vida a Catalunya. A més em preocupava molt la meva educació perquè no sabia parlar ni castellà ni català.  Com havia d’anar encara a l`institut, em van  assignar l’institut de secundària INS La Serreta a Rubí. Vaig començar l’octubre de 2007 a quart d´ESO. El meu primer dia va ser al·lucinant i cada dia coneixia noves persones.  Com que no sabia parlar bé català vaig poder anar a aula d`acollida amb el professor Josep Gregori. Amb la seva ajuda, vaig començar a comprendre millor la meravellosa llengua catalana i també vaig poder c
res