Acaba amb èxit l'operació de rescat dels 33 miners xilens

Escrita per -


Acaba amb èxit l'operació de rescat dels 33 miners xilens

L'operació de rescat s'ha realitzat en 22 hores.
Es calcula que uns 1.000 milions de persones han vist el desenllaç en directe

L'últim miner dels 33 atrapats a la mina de San José ha sortit a la superfície a les 2.56 hores de la matinada hora catalana. Es tracta de Luís Urzúa, el líder del grup durant aquests 69 dies que han passat els 33 homes a gairebé 700 metres sota terra en un espai de poc més de 50 metres de profunditat i a una temperatura de 30 graus.


Ha estat una llarga espera i el món esperava sense alè veure com un a un cada miner anava sortint a la superfície amb èxit. Al sortir a la superfície Luís Urzua s'ha fos en una abraçada amb els seus i després amb el president xilè, Sebastian Piñera. “Estic molt orgullós de com ho heu fet”, ha dit Urzua a Piñera.


L'operació de rescat ha estat tot un èxit i molt ràpida. En només 22 hores s'ha pogut treure de l'interior de la mina tots els homes. Els treballs han acabat quan han sortit els membres de l'equip de rescat que havien baixat per ajudar. Es calcula que uns 1.000 milions de persones han vist el desenllaç en directe.


Escolta el text:

Preguntes i activitats  sobre el text:
1.      Què ha ocorregut a Xile?
2.      Quants dies han passat els miners sota terra?
3.      Com es diu el darrer miner que ha estat rescatat?
4.      A quants metres de profunditat es trobaven els miners xilens?
5.      Com es diu el president xilè?
6.      Quantes persones han vist el rescat en directe?
7.      Quantes hores han trigat per rescatar a tots els miners?
8.      A quina temperatura es trobaven els miners? 
9.  Busca un verb de la 1a,2a i 3a conjugació i escriu el:










Enllaços a la notícia  en altres llengües:
1.  Àrab
2 . Castellà 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La neu, تساقط الثلج 雪 ձյուն neve,nieve, snow,elurra, снег, sniegas

Escrita per -
Imatge
Dijous, 2 de febrer de 2012.  NEU, تساقط الثلج 雪 ձյուն ,neve,nieve, snow,elurra, снег, sniegas La neu pinta de blanc l'institut. L'alumnat d'acollida veu per primer cop la neu al seu país d'acollida.Sembla que tornem al Nadal oi?  Gaudiu del paisatge i abrigueu-vos hi bé!    Aquestes  tres alumnes van poder gaudir, per primera vegada a la seva vida, de la neu des de l'aula d'acollida estant Moments després que es van suspendre les classes a causa de la neu. Les primeres volves vistes des de la finestra de l'aula d'acollida.    
res

HISTÒRIA DE VIDA : NANA DIAKITE MALI

Escrita per -
Història de vida de Nana Diakité. 4t ESO D.Bamako, Mali. Primer començaré per  l’aeroport es diu l’aeroport de Senou del meu país ,allí en acomiadar-me dels meus amics ,va ser un moment molt trist per mi .Desprès de tot això vaig tornar a l’avió des del meu país fins aquí jo vaig pensar molt . Al arribar em vaig sentir molt estranya però també vaig tenir l’emoció de veure un país bo . Quan vaig sortir de la sala d’espera i vaig veure la meva mare això va ser una altra emoció que mai vaig  oblidar. La vida d’aquí era molt estranya per mi i també vaig plorar. Algunes nits plorava perquè trobava a faltar el meu país i també els meus amics, però mai en vaig dir res a la meva mare per que no volia decebre- la. Em vaig  penedir  per venir. El que em fa mal és que la gent es reia  de mi, del meu color de pell, i no tenia amics ,em sentia sola rebutjada. Jo estava molta trista en aquest moment, no tenia ningú amb qui poder parlar dels meus problemes. La meva vida no tenia sent
res

Història de vida de Justina Markunas.Polònia

Escrita per -
  Història de vida de Justina Markunas. Vaig abandonar  Polònia, el meu país quan tenia  15 anys i vaig arribar a Rubí a Barcelona. Quan la meva mare em va anunciar que havíem de mudar-nos a Espanya, em vaig espantar immediatament ja que no m'imaginava deixar del tot el meu país i canviar totalment de vida. Quan estava en el camí cap a Barcelona, tenia por sobretot d’ adaptar-me a viure en un altre país ja que no tenia cap coneixement sobre la vida a Catalunya. A més em preocupava molt la meva educació perquè no sabia parlar ni castellà ni català.  Com havia d’anar encara a l`institut, em van  assignar l’institut de secundària INS La Serreta a Rubí. Vaig començar l’octubre de 2007 a quart d´ESO. El meu primer dia va ser al·lucinant i cada dia coneixia noves persones.  Com que no sabia parlar bé català vaig poder anar a aula d`acollida amb el professor Josep Gregori. Amb la seva ajuda, vaig començar a comprendre millor la meravellosa llengua catalana i també vaig poder c
res