تقديم شخصي Presentació personal Hàjar Belhaj هاجر بالحاج

Escrita per -
Hola! Em dic Hàjar Tinc dotze anys.Vaig néixer al Marroc en una ciutat que es diu Nador . Vaig arribar a Catalunya l'any 2009.La meva mare es diu Nagima i té quaranta anys .Tinc dos germans el primer es diu Sohayb i té onze anys . El segon es diu Sayf Eddin i té cinc anys. Jo estudio a l'institut IES Serreta.Faig el curs de 1d' ESO, grup D i la meva tutora es diu Eva Ruiz.També faig Aula d'acollida i el meu professor es diu Josep Gregori .Estic pensant fer de doctora.



تقديم شخصي
 هاجر بالحاج
مرحباً بكم ! أنا هاجر بالحاج و عُمري اثن عشر عاماً. أنا تلميذة مغربية ولدتُ في المغرب بمدينة الناظور. لقد وصلتُ إلى  كاتالونيا عام 2009 و أمّي  اسمها  نجيمة  و عمرها 40 عاما.و لدي أخوين:  صهيب   و عمره 11سنين و الثاني اسمه سيف الدّين و عمره خمس سنوات.  أنا أدرسُ في مدرسة  تسمى لا سيريطا الآن وأنا أدرسُ بالقسم الأول وأستاذتي إسمها إيفا رُويث. و أيضا أمارسُ اللغة بقسم الاستقبال وأستاذي اسمه جُوزيف غريغُوري. أنا أفكّر بدراسة الطب بالمستقبل .



Preguntes: الأسئلة
  1. Com es diu l'alumna?
  2. Quants anys té?
  3. On va néixer?
  4. Quin curs fa?
  5. Què  li agradaria fer quan sigui gran?



envieu les respostes a:
serretajosepgregori@gmail.com 





Hola Em dic Naziha Benamar ,sóc de la ciutat de Tànger, Marroc.
Jo visc a Rubí.Tinc disset anys i m'agrada parlar català.El meu pare es diu Jamal Benamar i treballa a una fàbrica i la meva mare es diu Abeda Amyah. Tinc 4 germans i es diuen Ismaïl i Adnan , jo , Muhammad i Karima .La meva tutora es diu Carme i Àngels .El meu professor de l'aula d'acollida es diu Josep. Els caps de setmana m'agrada sortir amb les amigues al parc i m'agrada parlar amb la meva família i amigues de Tànger .

Adéu !

مرحبًا بكم جميعًا! اسمي نزيهة بنعمار ، وأنا من مدينة طنجة ، المغرب.أنا أسكنُ بمدينة الرُّوبي أحب اللغة الكاتالنية  والدي اسمه جمال  بنعمار  و هويعمل في مصنع وأمي اسمها عبيدة  . لدي 4 اخوة و اسمهم اسماعيل ومحمد  وعدنان و كريمة فأنا عندي أستاذتين بقسمي و أسمهما كارم وآنجيلس.و أستاذي قسم الإستقبال إسمه جوزيف  .و في عطلة نهاية الأسبوع وأود الخُروج مع صدقاتي في الحديقة وأنا أحبُّ التحدث مع عائلتي وأصدقائي من طنجة!
مع السلامة!!!

Les nostres fotos!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La neu, تساقط الثلج 雪 ձյուն neve,nieve, snow,elurra, снег, sniegas

Escrita per -
Imatge
Dijous, 2 de febrer de 2012.  NEU, تساقط الثلج 雪 ձյուն ,neve,nieve, snow,elurra, снег, sniegas La neu pinta de blanc l'institut. L'alumnat d'acollida veu per primer cop la neu al seu país d'acollida.Sembla que tornem al Nadal oi?  Gaudiu del paisatge i abrigueu-vos hi bé!    Aquestes  tres alumnes van poder gaudir, per primera vegada a la seva vida, de la neu des de l'aula d'acollida estant Moments després que es van suspendre les classes a causa de la neu. Les primeres volves vistes des de la finestra de l'aula d'acollida.    
res

HISTÒRIA DE VIDA : NANA DIAKITE MALI

Escrita per -
Història de vida de Nana Diakité. 4t ESO D.Bamako, Mali. Primer començaré per  l’aeroport es diu l’aeroport de Senou del meu país ,allí en acomiadar-me dels meus amics ,va ser un moment molt trist per mi .Desprès de tot això vaig tornar a l’avió des del meu país fins aquí jo vaig pensar molt . Al arribar em vaig sentir molt estranya però també vaig tenir l’emoció de veure un país bo . Quan vaig sortir de la sala d’espera i vaig veure la meva mare això va ser una altra emoció que mai vaig  oblidar. La vida d’aquí era molt estranya per mi i també vaig plorar. Algunes nits plorava perquè trobava a faltar el meu país i també els meus amics, però mai en vaig dir res a la meva mare per que no volia decebre- la. Em vaig  penedir  per venir. El que em fa mal és que la gent es reia  de mi, del meu color de pell, i no tenia amics ,em sentia sola rebutjada. Jo estava molta trista en aquest moment, no tenia ningú amb qui poder parlar dels meus problemes. La meva vida no tenia sent
res

Història de vida de Justina Markunas.Polònia

Escrita per -
  Història de vida de Justina Markunas. Vaig abandonar  Polònia, el meu país quan tenia  15 anys i vaig arribar a Rubí a Barcelona. Quan la meva mare em va anunciar que havíem de mudar-nos a Espanya, em vaig espantar immediatament ja que no m'imaginava deixar del tot el meu país i canviar totalment de vida. Quan estava en el camí cap a Barcelona, tenia por sobretot d’ adaptar-me a viure en un altre país ja que no tenia cap coneixement sobre la vida a Catalunya. A més em preocupava molt la meva educació perquè no sabia parlar ni castellà ni català.  Com havia d’anar encara a l`institut, em van  assignar l’institut de secundària INS La Serreta a Rubí. Vaig començar l’octubre de 2007 a quart d´ESO. El meu primer dia va ser al·lucinant i cada dia coneixia noves persones.  Com que no sabia parlar bé català vaig poder anar a aula d`acollida amb el professor Josep Gregori. Amb la seva ajuda, vaig començar a comprendre millor la meravellosa llengua catalana i també vaig poder c
res