CENTENARI SALVADOR ESPRIU A L'AULA D'ACOLLIDA

Escrita per -

Des de l'aula d'acollida i aprofitant el centenari del naixement de Salvador Espriu
 ( 1913-1985),treballarem plegats  el poema 46 de La pell de brau amb les llengües que conformen la nostra aula d'acollida perdonar una difusió encara més universal a aquest escriptor.









XLVI

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
(Dins La Pell de Brau, 1960)
 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La neu, تساقط الثلج 雪 ձյուն neve,nieve, snow,elurra, снег, sniegas

Escrita per -
Imatge
Dijous, 2 de febrer de 2012.  NEU, تساقط الثلج 雪 ձյուն ,neve,nieve, snow,elurra, снег, sniegas La neu pinta de blanc l'institut. L'alumnat d'acollida veu per primer cop la neu al seu país d'acollida.Sembla que tornem al Nadal oi?  Gaudiu del paisatge i abrigueu-vos hi bé!    Aquestes  tres alumnes van poder gaudir, per primera vegada a la seva vida, de la neu des de l'aula d'acollida estant Moments després que es van suspendre les classes a causa de la neu. Les primeres volves vistes des de la finestra de l'aula d'acollida.    
res

HISTÒRIA DE VIDA : NANA DIAKITE MALI

Escrita per -
Història de vida de Nana Diakité. 4t ESO D.Bamako, Mali. Primer començaré per  l’aeroport es diu l’aeroport de Senou del meu país ,allí en acomiadar-me dels meus amics ,va ser un moment molt trist per mi .Desprès de tot això vaig tornar a l’avió des del meu país fins aquí jo vaig pensar molt . Al arribar em vaig sentir molt estranya però també vaig tenir l’emoció de veure un país bo . Quan vaig sortir de la sala d’espera i vaig veure la meva mare això va ser una altra emoció que mai vaig  oblidar. La vida d’aquí era molt estranya per mi i també vaig plorar. Algunes nits plorava perquè trobava a faltar el meu país i també els meus amics, però mai en vaig dir res a la meva mare per que no volia decebre- la. Em vaig  penedir  per venir. El que em fa mal és que la gent es reia  de mi, del meu color de pell, i no tenia amics ,em sentia sola rebutjada. Jo estava molta trista en aquest moment, no tenia ningú amb qui poder parlar dels meus problemes. La meva vida no tenia sent
res

Història de vida de Justina Markunas.Polònia

Escrita per -
  Història de vida de Justina Markunas. Vaig abandonar  Polònia, el meu país quan tenia  15 anys i vaig arribar a Rubí a Barcelona. Quan la meva mare em va anunciar que havíem de mudar-nos a Espanya, em vaig espantar immediatament ja que no m'imaginava deixar del tot el meu país i canviar totalment de vida. Quan estava en el camí cap a Barcelona, tenia por sobretot d’ adaptar-me a viure en un altre país ja que no tenia cap coneixement sobre la vida a Catalunya. A més em preocupava molt la meva educació perquè no sabia parlar ni castellà ni català.  Com havia d’anar encara a l`institut, em van  assignar l’institut de secundària INS La Serreta a Rubí. Vaig començar l’octubre de 2007 a quart d´ESO. El meu primer dia va ser al·lucinant i cada dia coneixia noves persones.  Com que no sabia parlar bé català vaig poder anar a aula d`acollida amb el professor Josep Gregori. Amb la seva ajuda, vaig començar a comprendre millor la meravellosa llengua catalana i també vaig poder c
res