Entrades

El cap de setmana dels senyors Puig.

Imatge
El cap de setmana passat el senyor i la senyora Puig van anar al Pirineu. Van marxar de Vilanova divendres a la tarda i no hi van tornar fins diumenge a la nit. Dissabte es van llevar d’hora i van esmorzar. Després van sortir cap a les pistes d’esquí. La senyora Puig va esquiar tot el matí i el senyor Puig va passejar i va prendre el sol en una terrassa. Al migdia van menjar un entrepà a les pistes i a mitja tarda van tornar a l’hotel. Es van dutxar i van sortir a comprar productes típics: botifarres, llonganisses, formatges, etc. Sopar en un restaurant . Un sopar romàntic, amb espelmes i cava; havent sopat van assistir a un concert de música popular. Diumenge la senyora Puig va tornar a les pistes, però el senyor Puig va preferir anar a ballar sardanes i també va visitar una exposició de fotografia. Quan la senyora Puig va tornar, van dinar, van descansar una estona i a quarts de sis de la tarda van carregar el cotxe i van marxar. Van arribar a casa seva mo...

POEMA DE JOAN MARAGALL: "LA VACA CEGA"

Imatge
Benvolgudes i benvolguts, Aprofitant, doncs,  la commemoració de l'any Joan Maragall (1860 – 1911) ,   ací  en teniu  un poema molt famós, " La vaca cega ". Escolteu-lo i contesteu les preguntes sobre la lectura:  La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola. És cega. D'un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el posat ferm d'altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en les comes, fan dringar l'esquellot mentre  l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. Topa de morro en l'esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. D...

Una jornada amb el Rafel

El Rafel cada dia es lleva a les set del matí. Es dutxa amb aigua freda, es prepara l'esmorzar i mentre esmorza, sempre escolta la ràdio. Després renta les plats i a les vuit va cap a la feina. El Rafel és professor de gimnàstica en un gimnàs. Al migdia dina en un bar a prop de la feina i havent dinat, torna a treballar fins a les nou. Quan plega, es troba amb els amics per sopar. Els caps de setmana, després de sopar, va al cinema o a ballar. A mitjanit, torna a casa a peu i va a dormir  molt cansat. Contesta les preguntes següents    A quin hora es lleva el Rafel? Què fa ell mentre esmorza? A quina hora va a treballar? De què treballa? On dina normalment? Quan torna a la  feina? A quina hora plega? Amb qui sopa? Què fa els caps de setmana, havent sopat? Quant torna a casa? On viu en Rafael? Text  llegit per la Naziha Benamar, نزيهة بنعمار alumna de 4t d'ESO C, procedent de Tànger Escolta les preguntes sobre el text anterior:

Seguint la Senyora Rius. Text i preguntes llegides per Samuel i Geovany

Escolteu , si us plau,aquest text ,llegit per Geovanny Alcívar, Samuel Peralta i el seu professor Josep Gregori, i les preguntes que, després haureu de respondre oralment i per escrit. Segur que ells dos ho han llegit millor que el professor! Què en penseu? Esperem les vostres respostes a   joseppotriessafor@gmail.com Seguint a la senyora Rius Sóc el detectiu Ros. Estic seguint els moviments de la senyora Rius que acaba de sortir de casa seva. Va caminat lleugera i ara està obrint el paraigua perquè es posa a ploure. Ara s’atura i sembla que està parlant amb algú que li dóna alguna cosa i surt corrent. Segueix plovent  i jo m’estic mullant. Ara està telefonat amb el mòbil. Estic tremolant de fred. Ai que faig un esternut! Ara la senyora Rius m’està mirant, segur que m’ha descobert. El millor que puc fer és desaparèixer.                 Llegeix el te...

Escolteu i llegiu el que fa en Cheikh, alumne de 1r de l'aula d'acollida . Senegal

El dilluns em llevo a les sis del matí .Faig l’esmorzar. Bec Cola Cao amb llet. Després miro la tele TV3 de català a les set cinquanta .A les vuit del matí entro a la Serreta. Dimecres a  la tarda vaig  anar a  estudiar a casa d’un amic  per estudiar anglès .El cap de setmana a vegades ,vaig a la Biblioteca per  estudiar i per llegir els llibres i sovint la meva mare em diu  que va g i a un casa d’un amic per anar al parc per jugar .Diumen g e  em quedo a ca s a per estudiar .El divendres  jo vaig  a comprar a Sant Cugat roba  amb el meu pare i la meva mare i  les meves germanes . Alumne Cheikh Lo, Senegal. 1r ESO. IES la Serreta

Una jornada amb el Rafel

Escolteu la descripció quotidiana del Rafel. Tot seguit haureu de contestar una sèrie de preguntes.  Una jornada amb el Rafel . El Rafel cada dia es lleva a les set del matí. Es dutxa amb aigua freda, es prepara l'esmorzar i mentre esmorza, sempre escolta la ràdio. Després renta els plats i a les vuit va cap a la feina . El Rafel és professor de gimnàstica i treballa en un gimnàs. Al migdia, dina en un bar a prop de la feina i havent dinat, torna a treballar fins a les nou. Quan pleg, es troba amb els amics per sopar. Els caps de setmana després de sopar, va al cinema o a ballar. A mitjanit, torna a casa a peu i va a dormir molt cansat. Preguntes: A quina hora es lleva el Rafel? Què fa mentre esmorza? A  quina hora va a treballar?  De què treballa? On dina normalment? Quan torna a la feina? A quina hora plega?  Amb qui sopa? Què fa els caps de setmana havent sopat? Quan torna a casa? On viu en Rafel? 

Les cases a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears. Veu per escoltar

Benvolgudes i benvolguts, Encentem  ara unes activitats per treballar la comprensió lectora a partir de textos que es poden escoltar.   A veure què us sembla! EL PAÍS ON VIVIM Les cases a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears. Amb els anys, les cases han anat canviant molt. Abans la majoria de la població vivia en pobles petits o en cases disseminades pel camp i a la muntanya. A Catalunya se’n deien masies, a les illes, masos o cases pageses i al País Valencià, barraques ( també s'anomenen masos). Les masies catalanes són cases grans, aïllades i situades enmig de terres de cultiu. Són edificacions de dues o tres plantes. El primer pis es destina  a habitatge, el pis superior es fa servir com a graner i a la planta baixa ,hi ha les dependències agrícoles i la cort del bestiar. Als tres llocs hi havia diferència entre les cases de l’interior i les de la costa. Les cases de les ciutats són molt diferents. Abans eren d’una sola planta o dues, com a màxim....