Acollida antic

  Podcast de la BBC en àrab sobre el hijab i l'esport. En breu el traduirem al català في الدوري الفرنسي لكرة القدم للسيدات، قرر أحد الحكام قبل أسابيع إلغاء مبارة لكرة القدم بسبب وجود لاعبات تردين الحجاب على أرض الملعب. أمر تكرر عدة مرات منذ عام 2010، عندما أصدر اتحاد كرة القدم الدولي FIFA قراراً يمنع ارتداء الحجاب في المباريات الدولية، بسبب تأثيره لعى سلامة اللاعبات. وقبل أيام انتقد نائب رئيس فيفا، الأمير علي بن الحسين، القرار قائلاً إنه يسعى جاهداً لإقناع الاتحاد الدولي لكرة القدم بالتراجع عنه. كما قدمت مصممة أزياء هولندية تصميماً لحجاب خاص بالرياضيات للتغلب على المخاوف المتعلقة بالسلامة. لكن هل نزول اللاعبات المحجبات إلى الملعب أمر يحمل فعلاً خطراً عليهن؟ رحاب خطاب تحدثت مع منال المناصرة، حارسة مرمى منتخب الأردن لكرة القدم للسيدات.

  Història de vida de Justina Markunas. Vaig abandonar  Polònia, el meu país quan tenia  15 anys i vaig arribar a Rubí a Barcelona. Quan la meva mare em va anunciar que havíem de mudar-nos a Espanya, em vaig espantar immediatament ja que no m'imaginava deixar del tot el meu país i canviar totalment de vida. Quan estava en el camí cap a Barcelona, tenia por sobretot d’ adaptar-me a viure en un altre país ja que no tenia cap coneixement sobre la vida a Catalunya. A més em preocupava molt la meva educació perquè no sabia parlar ni castellà ni català.  Com havia d’anar encara a l`institut, em van  assignar l’institut de secundària INS La Serreta a Rubí. Vaig començar l’octubre de 2007 a quart d´ESO. El meu primer dia va ser al·lucinant i ...

Història de vida de Caique i Nàdia Soares. 4 t ESO i 3r ESO. Jo sóc  del Brasil, de São Paulo capital. Jo vaig arribar  a Catalunya per aprendre l’idioma i estudiar la ESO. M’agrada una mica Barcelona. El meu viatge va ser normal. Jo vaig dormir  tot el viatge. No em va agradar  acomiadar-me dels meus amics del Brasil, però després que acabi 4t d’ESO jo tornaré al Brasil. Tinc una núvia que es diu Fernanda Fonseca, té 15 anys i  jo l'estimo molt , vull tornar com abans millor  per estar amb ella  i estudiar ciències   aeronàutiques  al meu país d’origen . Tinc una germana mes petita que es diu Nadia Soares i un petit germà que es diu Pol Fernández que ara té 5 mesos. El meu pare es diu Oscar Fernández té 38 anys. Ell no és el meu pare de sang, però és més que un pare per a mi . Ell es preocupa molt per mi i  que no em falti de res. ...

Història de vida de Diana Riveros. 3r ESO ( Luque, Paraguai) Tot va començar quan la meva mare  em va dir si volia anar a Espanya. Em va dir que Catalunya és molt gran i que hi ha moltes coses boniques. M’ho vaig pensar bé i vaig acceptar de venir a Rubí. La meva mare ha estat molt feliç, anava a dir que no , perquè feia quatre anys  que no veia la meva mare que treballa a Rubí fent de cangur. Però va haver molta paperassa a l’hora de obtenir el meu visat perquè al meu país el tema dels papers  és molt lent. Els funcionaris no tenen gaire pressa a donar els papers, encara que els tenen sempre et fan tornar una vegada i una altra. Quan finalment va sortir el meu passaport vaig poder agafar el vol cap a Barcelona Vaig deixar el meu país, el dia 22 de febrer de 2011. Jo estava feliç, però al mateix temps trista perquè anava a deixar els meus amics i el meu germà  petit  al Paraguai. Tot el viatge va anar molt  bé  i no va passar res perq...

Història de vida de Nana Diakité. 4t ESO D.Bamako, Mali. Primer començaré per  l’aeroport es diu l’aeroport de Senou del meu país ,allí en acomiadar-me dels meus amics ,va ser un moment molt trist per mi .Desprès de tot això vaig tornar a l’avió des del meu país fins aquí jo vaig pensar molt . Al arribar em vaig sentir molt estranya però també vaig tenir l’emoció de veure un país bo . Quan vaig sortir de la sala d’espera i vaig veure la meva mare això va ser una altra emoció que mai vaig  oblidar. La vida d’aquí era molt estranya per mi i també vaig plorar. Algunes nits plorava perquè trobava a faltar el meu país i també els meus amics, però mai en vaig dir res a la meva mare per que no volia decebre- la. Em vaig  penedir  per venir. El que em fa mal és que la gent es reia  de mi, del meu color de pell, i no tenia amics ,em sentia sola rebutjada. Jo estava molta trista en aquest moment, no tenia ningú amb qui poder parla...

L’Institut La Serreta ha inaugurat aquest dijous a la tarda l’exposició La diversitat és riquesa , en què es fomenten els valors relacionats amb la convivència entre pobles. La mostra es pot visitar durant tot el mes de maig a Sala d’Art Aula Cultural, l’antiga Aula Unnim. L’exposició La diversitat és riquesa té la intenció de fomentar la multiculturalitat. Una iniciativa especialment pertinent avui dia, tenint en compte que, en temps de crisi, solen aflorar els discursos contraris a la immigració. Tal com ha declarat Guillem Martí, professor i impulsor del projecte, propostes com aquesta exposició ajuden a evitar aquests tipus de problemes fent veure “la riquesa que ens poden aportar els nouvinguts”. Les obres que formen l’exposició es presenten en diversos formats. Amb fotografies, grafits i fins i tot amb un muntatge audiovisual, es vol deixar palès que la diversitat de cultures és una font de riquesa per a la societat. Una idea que defensen de manera convenç...

Benvolgudes i benvolguts, Aquesta vegada li toca el torn al portuguès. Agraïm la col·laboració  de l'alumna brasilera, Dyoulanda Alves, la darrera incorporació a la nostra aula que ha ofert la seva veu per confegir aquest nou vocabulari bàsic català portuguès. A sota, podreu seguir l'arxiu Mp3  amb el text  que us el podreu baixar en format WORD.  També aprofitem l'ocasió perquè ens feu arribar tota mena de suggeriments per enriquir, esmenar la nostra tasca. Veu de l'alumna Dyoulanda Alves i Josep Gregori. Rubí, deu de maig 2012. Lèxic de supervivència portuguès