Història de vida de Nana Diakité. 4t ESO D.Bamako, Mali. Primer començaré per l’aeroport es diu l’aeroport de Senou del meu país ,allí en acomiadar-me dels meus amics ,va ser un moment molt trist per mi .Desprès de tot això vaig tornar a l’avió des del meu país fins aquí jo vaig pensar molt . Al arribar em vaig sentir molt estranya però també vaig tenir l’emoció de veure un país bo . Quan vaig sortir de la sala d’espera i vaig veure la meva mare això va ser una altra emoció que mai vaig oblidar. La vida d’aquí era molt estranya per mi i també vaig plorar. Algunes nits plorava perquè trobava a faltar el meu país i també els meus amics, però mai en vaig dir res a la meva mare per que no volia decebre- la. Em vaig penedir per venir. El que em fa mal és que la gent es reia de mi, del meu color de pell, i no tenia amics ,em sentia sola rebutjada. Jo estava molta trista en aquest moment, no tenia ningú amb qui poder parla...
